el seu conreu:
L’ADN de l’olivera mallorquina ha confirmat que es tracta d’una varietat autòctona.1 Així es desprèn de l’estudi de caracterització de l’oliva mallorquina elaborat per la Universitat de les Illes Balears i finançat amb 15.000 euros per l’anterior Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori. La finalitat d’aquest estudi era determinar la viabilitat de la sol·licitud d’una denominació d’origen per diferenciar l’oliva mallorquina. L’anàlisi ha permès concloure que aquesta qualitat diferenciada és atribuïble al medi geogràfic i que, per tant, és viable tramitar una denominació d’origen de l’oliva mallorquina. .
Per poder tramitar aquesta sol·licitud calia acreditar les característiques diferenciades i el vincle del producte amb el medi geogràfic. Així, per exemple, es desconeixia si la varietat tradicional de l’olivera de Mallorca era empeltre d’Aragó o una varietat diferent. Gràcies a aquest estudi s’ha vist que l’ADN de les oliveres centenàries de Mallorca no coincideix amb l’ADN de l’empeltre d’Aragó. De fet, la seqüència de l’ADN ha determinat que s’assembla més a l’ullastre, la varietat més salvatge, i que, per tant, l’olivera mallorquina és una de les més antigues.
L’estudi també ha analitzat per què l’oliva mallorquina és més gustosa i amarga, dues característiques organolèptiques molt ben valorades pels habitants de l’illa. L’amargor es deu a un contingut de polifenols més elevat que la mitjana de la resta d’olives del mercat. El gust, des del punt de vista de la sensació oliosa que deixa a la boca, s’ha d’atribuir a un nivell d’àcids grassos insaturats més elevat que en olives d’altres indrets. Aquests àcids, com que tenen un punt de fusió baix, passen a estat líquid amb la temperatura de la boca, cosa que provoca aquesta sensació d’untuositat.
Ara, el sector podrà sol·licitar a la Conselleria que es tramiti la denominació d’origen de l’oliva mallorquina, per a la qual cosa s’haurà de presentar una proposta de reglament i una entitat de certificació.
D'on ve l'olivera mallorquina?
2
El cultiu de l'olivera i la producció i consum d'oli d'oliva tenen una gran tradició a l'illa de Mallorca. Tradicionalment, l'oli d'oliva elaborat a Mallorca ha estat reconegut i apreciat tant pels habitants de l'illa com pels ciutadans de les zones amb les quals històricament s'han mantingut relacions comercials, en especial amb el sud de França. D'acord amb les dades històriques van ser els fenicis i grecs els qui van introduir l'olivera a la península Ibèrica, i des d'allà va arribar a Mallorca. Les referències històriques indiquen que en temps de la Corona d'Aragó (s. XIII) ja s'exportava oli de Mallorca cap el Nord d'Àfrica, juntament amb altres productes agrícoles. A mitjans del segle XV, l'oli de Mallorca era un producte que s'exportava de manera regular i continuada des de l'illa, especialment des del Port de Sóller. Va ser en el segle XVI quan es va produir un important avenç en el cultiu i en la producció d'oli, constituint durant molt temps la principal font de riquesa de moltes de les finques de Mallorca, de les quals un gran nombre posseïen tafona pròpia. L'expansió del cultiu de l'olivera es va desenvolupar especialment a les zones septentrionals i meridionals de la Serra de Tramuntana (nord de Mallorca). A començaments del segle XVI, els delmes (parts sobre la collita) de l'oli que es pagaven al rei representaven el 10% del total, xifra únicament superada pel blat i l'ordi. Durant els segles XVII, XVIII i XIX l'oli de Mallorca va tenir un paper clau per a l'economia de l'illa, tant per la seva funció d'ingredient bàsic en l'alimentació dels habitants, com a producte de canvi i exportació. L'oli de Mallorca era utilitzat com a moneda de canvi per pagar les importacions dels productes dels quals era deficitària, com ara el blat. La posició preeminent de l'oli d'oliva de Mallorca en les exportacions es va mantenir fins a la primera meitat del segle XIX, representant durant molts anys entre el 65 i el 80% de les exportacions mallorquines mesurades en unitats monetàries. En la segona meitat del segle XIX Mallorca continuà exportant quantitats considerables d'oli de Mallorca. En un dels documents que millor reflecteixen els costums i la vida de l'illa de Mallorca, Die Baleren in wort und bild geschildert (1869-1891), escrit per l'Arxiduc Lluis Salvador d'Àustria durant la seva estada a l'illa en el segle XIX, s'elogia la qualitat de l'oli mallorquí verge per usar-lo a les amanides i en el pa amb oli, segons ell, un dels plats més preats a l'illa. El reconeixement de la qualitat de l'oli de Mallorca a nivell exterior es posà de manifest a finals del segle XIX, quan a Catalunya es va atorgar el segon premi d'un concurs de qualitat d'olis a un oli mallorquí elaborat en una tafona de Mallorca.
Condicions edafiques i climatiques
edafiques:
Els sòls agrícoles de Mallorca són fonamentalment de naturalesa calcària, color bru-vermellós clar, amb textura de consistència mitjana a forta, amb una important proporció d'elements gruixuts, molt pobres en matèria orgànica, amb un pH de tendència alcalina i amb un gran contingut de carbonat càlcic. Els sòls de Mallorca tenen una estructura amb estrats horitzontals entre els quals s'acumulen una gran quantitat d'argiles fines molt riques que poden ser explorades perfectament pel sistema radicular de les oliveres i que contribueix a l'obtenció d'olives amb aromes característiques i singulars.
Climatiques:3
El clima de Mallorca és eminentment mediterrani, caracteritzat per temperatures moderades, hiverns suaus i estius càlids i secs. La temperatura mitjana anual és de 17°C, amb una temperatura mitjana mínima de 16'9°C i màxima de 21'3°C. Les temperatures mitjanes mensuals tenen valors entre 12°C i 26°C. Les precipitacions són màximes a la tardor (el 40% de les pluges es produeixen en aquesta estació) i mínimes a l'estiu, amb una mitjana anual de precipitacions de 570 mm. S'ha de destacar també l'alt nivell de la humitat ambiental que impera a l'illa. Per al desenvolupament i, sobretot, per al manteniment del cultiu de l'oliverar la humitat és un factor molt positiu i que afecta a la qualitat de la producció. Encara que les precipitacions siguin escasses a Mallorca, l'alt nivell d'humitat atorga a les oliveres una major adaptació als períodes de sequera, disminuint-ne l'estrès hídric de les fulles i per tant assegurant la continuïtat del cultiu. Respecte de la formació d'olives, la humitat és un factor que repercuteix en el caràcter anyívol de l'olivera, ja que estabilitza la producció d'olives i la seva composició química. Així doncs, la humitat és un factor que contribueix al manteniment de la regularitat en la composició de les olives, i per tant en la qualitat de l'oli.
Edat de l'olivera4
Segons les referències bibliogràfiques, els primers indicis de l'existència d'oliveres daten del segle XV, si bé la vertadera expansió del cultiu a Mallorca Oli de Mallorca es va produir en el segle XVI. És per això que l'antiguitat de les plantacions tradicionals de la Serra de Tramuntana pot situar-se en uns 500 anys, ja que els arbres han perdurat a través dels segles i no es coneixen grans plagues o incendis que obliguessin a la renovació cultural generalitzada. És per això que podem afirmar que el 90% de les oliveres de Mallorca tenen una edat mitjana de 500 anys. L'oliverar, com a element integrant del paisatge, està tan arrelat a Mallorca que les creences populars asseguren que les oliveres mallorquines són mil·lenàries. La resta de plantacions d'olivera a Mallorca són d'una època molt més recent, de fa uns 5-10 anys. Les oliveres d'avançada edat, com la major part dels que es troben a Mallorca disposen, en els seus elements llenyosos, de gran quantitat d'elements nutritius de reserva que es mobilitzen en el moment en què es formen els fruits; és per això que la fracció aromàtica de les olives que provenen d'arbres vells és major de la que es troba en la de les olives d'arbres més joves. Els components aromàtics de les olives, de naturalesa lipídica, es mantenen a l'oli que se n'obté. Així doncs, l'edat de les oliveres contribueix al conjunt de característiques diferencials de l'oli que s'elabora a Mallorca, singulars respecte d'altres zones d'elaboració. Aquest fet també contribueix a que les olives tinguin una composició més regular, ja que la seva formació no té una dependència tan acusada de les condicions climatològiques de la temporada.
Bestiar ovi5
Alternar el cultiu de l'olivera amb el bestiar oví és una pràctica molt comuna a Mallorca. Tradicionalment les explotacions agrícoles s'han complementat amb la presència de bestiar oví, ja que es tracta d'un animal molt ben adaptat al clima i a les condicions que ofereixen les esmentades explotacions, la qual cosa proporciona avantatges al cultiu de l'oliverar. El bestiar oví te la doble funció d'eliminació de les males herbes i de l'aportació d'adob orgànic, tot proporcionant un equilibri nutritiu a l'arbre. La integració de les explotacions olivereres amb el bestiar oví suposa, a més, beneficis de caràcter ambiental i de preservació de l'ecosistema propi de Mallorca, ja que permet de minimitzar l'ús de productes fitosanitaris i adobs, evitant la contaminació del medi ambient, especialment de les aigües subterrànies. Des del punt de vista econòmic i social, la conjugació de l'agricultura i la ramaderia en una mateixa explotació suposa una major estabilitat i rendibilitat de l'explotació, afavorint així el manteniment d'aquest tipus d'activitat econòmica al llarg del temps.
Varietats d'olives
olives
conreu
Negra
Illes balear,barcelona i
cataluña
Natural
europa
Refleccio sobre el treball
l'olivera mallorquina he vist que pot viure molts d'anys i es molt fort i es molt famosa a les ille balears i fa molts d'anys que hi es a mallorca tot el mon li agrada l'oliva hi ha molts de tipos d'olives,nessecita el seu clima i una bona temperatura jo he posat tot lo que hi ha per que es important per sebre tot lo important de l'olivera maqllorquina.
